I és meravellós! I tornar, i viure, i recordar. I retrobar-te amb persones amb qui potser no parles cada dia, però són especials i mai no les oblides, i saps que sempre estan allà per parlar de tot i de res.
I somriure, i passejar pel passat, i riure del que abans feia plorar, i enyorar allò que abans feia riure. I esclatar, i mentir, i córrer, i fer xerinola.
Somriure, a l'amistat i al que has deixat enrere, però somriure encara més pel que saps que mai no deixaràs enrere per obstacles que apareguin. Perquè hi ha gent que, tot i no ser fruit d'un tracte de deia sí dia també, són més importants i presents que d'altres que, a desgrat, has de veure diàriament.
I amb aquestes persones no passa res si no hi parles durant dies, potser ni tan sols no t'adones que els trobes a faltar, perquè en realitat no ho fas, perquè són part de tu, ara i fins que moris, fins que mori.
El millor de tot és que per temps que faci que no els veus, ni hi parles, quan els veus, se t'il·lumina la cara, t'emociones, i tornes a ser criatura i el temps s'atura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada