dimecres, 20 d’abril del 2011

Futbol.

No ho entenc, senzillament, no puc. Jo estic aquí, un dimecres qualsevol, afortunadament perdut en la Setmana Santa (Estat aconfessional amb llibertat de culte???? Qui ho ah dit això?!) cremant-me les idees per fer alguna cosa amb cara i ulls amb un treball d'història que reflecteixi com de putes les ha passades el català i què s'ha fet per arreglar les penúries que ha passat. Però, què fa la resta del país? Què fa aquesta "gloriosa" Espanya que viu de merda fins al coll? Encendre'm la sang! Res més.

Sí, oh, i tant, avui és un d'aquells quatre dies fatídics, apocalíptics. El país dels bi- es manifesta, altre cop. Barça-Madrid. L'únic que compta. Dos equips. Dos partits. Dos polítics. Sempre ens debatem entre dos, com si no hi hagués res més!

Estem en crisi, econòmica, social i moral, totes elles ben greus i perdudes entre tantes d'altres que no anomeno, però sens dubte aquesta nit es causaran destrosses milionàries, i si això no passa, els milions hauran volat igualment per pagar la seguretat que ja ens buida les butxaques. I tot plegat per a què? Per a veure quatre animals que, per molt bé que juguin, vesteixen calçotets i cobren més del que potser molts arribaran a guanyar en tota la seva puta vida.

És clar, oooh, és divertit veure'ls jugar, emocionant! Va, home va, és una feina com una altra, no tenen motiu per guanyar el que guanyen, no s'ho mereixen pas, tampoc! Veuríem si s'humanitzarien una miqueta si haguessin de pagar les destrosses que ocasionen les seves jugades "magistrals" i els seus "moment èpics".

Per acabar i evitar que el meu cos entri en autocombustió per l'encesa de sang, he de dir que els espanyols són molt intel·ligents! Què va passar l'any passat? Sí, i tant, xiulada col·lectiva contra l'himne d'Espanya! Però què ha passat aquest any? La veritat, no ho sé, però si tot ha anat com esperaven una animalada de 120 dB ensordidora havia de tapar els, altament probables per altra banda, xiulets de la multitud. Clar, millor sords que expressant les idees i els parers!

M'encanta aquest país, que tant ens estima i ens respecta, però que consti que nosaltres som els separatistes!

Em sembla que en tot aquest merder al final plagiaré IKEA i declararé... la República Independent de Casa Meva!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada