I és que això és l'únic que pot sentir-se havent fet el penúltim examen d'història! Sí, és clar, en queda un altre, i serà una segona agonia, però ja som més a prop del final!
I tot sembla anar millor, o potser ho vull creure.
Tant que xerro i ni tan sols no sé que dir, res més, que he gaudit d'una llibertat que feia dies que volia, no eh trobat gos al veterinari que s'adeqües a les condicions de ma mare :/, però almenys he pogut anar a la cala de Tamarit i relaxar-me una miqueta, malgrat que ha començat a aparèixer gent, per què han de venir a molestar?
Bé, ells també són lliures, i si volen ser allà tenen tot el dret de ser-hi, no sóc qui per queixar-me'n. Qui sap, potser hi torno, i, en lloc de portar un bloc de dibuix per frustrar-me amb el sol enlluernador, m'enduré una bona llibreta per escriure belles paraules, que últimament em falten, s'esquitllen dels meus dits i no sé què em passa! Potser és culpa de llegir coses tan mal escrites, traductors nefasts i professores que inventen el fenomen de la xustaposició T__T
Segurament aquest divendres el vegi, el posi a prova altre cop. ja no sé si s'ha convertit en joc, venjança, nostàlgia, voler canviar-lo. Sé que no porta enlloc per altra banda, però per què no puc fer camins vans? Tinc curiositat per saber com és enlloc!
Per cloure tota aquesta verborrea impepinable una cançó especialeta, que em fa somniar, i em descol·loca, em col·loca, potser, més aviat!
"Si ara poguessis estar en qualsevol lloc del món, on estaries? Què hi faries? "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada