Avui tinc ganes d'escriure-ho tot i res, de dir tot el que em va passar divendres, de cridar-ho esborrar-ho i reviure'n alguns moments... de dolços i d'amargs! Però no, he d'estudiar i tantes paraules a memoritzar, recordar, han pogut amb mi, m'han xuclat l'ànim lànguid de per si. Obsequiaré amb menys mots dels que han resultat habituals darrerament!
Dius que et fa gràcia, que t'agrada com et miro cada cop que dic alguna paraula, com calculant si la saps o no, reptant-te, i sí, clar que ho faig sovint! I ahir te la vaig jugar amb aquell facinerosos... Victòria.
I prou, ja no dic res més, només deixo aquella cançó, la que no em deixes escoltar mai, perquè dius que em farà venir més idees suïcides i no ho vols, i que si no me'n dóna d'aquest tipus me'n donarà de pitjors. No m'escoltes tampoc, com tots! Ja t'he dit que el que hi ha al meu cap és pitjor que qualsevol cançó que puguis haver escoltat... Demà te la passaré, a veure si he sabut trobar-la i és la que no he pogut escoltar, però no crec que m'equivoqui.
Avui no posaré fotografia, són massa horripilants aquelles que s'escaurien!
I ara a fotre el nas entre paraules, paraules que de tan llegides ja han perdut sentit...
Estimo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada